lunes, 13 de febrero de 2017

Port Louis, Pamplemousses

Government house. Al davant, una estàtua de la Reina Victòria d'Anglaterra.

 La catedral de Port Louis poc després d'un plugim.
 Jardí botànic de Pamplemousses. Formalment rep el nom de Sir Seewoosagur Botanic Garden, en honor de líder de la independència de Mauritius.
Una simpàtica estàtua de Pierre Poivre, un botànic francès comerciant d'espècies. El cognom li escau totalment.

Mauritius. Grand Baie

Aquest mes de gener hem anat a Mauritius, una república que compren dues illes a l'oceà Índic, prop de Madagascar i les Seychelles. Després de ser colonitzada pels holandesos, que li van posar el nom de Mauritius en honor de Mauritius d'Orange, va passar a ser colònia francesa, i li van canviar el nom pel d'Île de France. A causa de les guerres entre França i Anglaterra, va passar a ser colònia anglesa pel Tractat de París i va recuperar el nom de Mauritius. Fins que el 1968, els habitants de l'illa es van cansar i van declarar la independència. Per això, els nadius parlen anglès, francès i circulen per l'esquerra. Ara és un bonic i atrafegat país tropical.
 Estrenem la càmera aquàtica. La primera foto decent que fem.
 Platja de Trou-aux-Biches.
 Platja de Pereybère

 L'església de Cap Malhereux. Anomenat així per la mala sort que tenien els vaixells que passaven pel davant, ja que uns quants es van enfonsar.
Un bonic ocell tropical de pit taronja.

lunes, 19 de septiembre de 2016

Eyrarbakki, Stokkseyri, Krýsuvík,Reykjavik


La costa a Eyrarbakki i Stokkseyri.
A Krýsuvík, el jove turista del primer pla gaudint dels meravellosos aromes que desprenen les càlides surgències vaporoses.



L'edifici Perlan, a Reykjavik. Dissenyat per ser un dipòsit d'aigua calenta, ara té botigues, un restaurant i una sala d'exposicions.

Geysir, Þingvellir

El guèiser al poble de Geysir, d'on ha pres el nom. La sorgència actua cada 10 minuts aprox, llençant aigua bullent a una considerable alçada. El gran Geysir, al costat, en aquests moments està aturat.
Cascada Gullfoss. Té dos salts de 11 i 21 m, en una esquerda de 32 metres de profunditat.
La microvia catalana descentralitzada a Þingvellir, a les 17h 14' hora catalana de l'11 de setembre de 2016. Segons l'organització, érem 5. Segons la Guàrdia Urbana, 4. Segons la Delegació del Govern, 0,75.
Cascada Öxarárfoss, en el parc nacional de Þingvellir.




Þingvellir, un parc nacional islandès. Es troba en una fossa tectònica que marca la carena de la serralada de l'Atlàntic i el límit entre les plaques tectòniques d'Amèrica del Nord i Euràsia. És el lloc en què es va instal·lar la seu del primer Parlament d'Europa, l'Althing, l'any 930. El punt on és la bandera islandesa recorda aquest fet.
L'aurora boreal a Selfoss. És la claror verda. La llum groga encara és un misteri per a nosaltres. No, no és el Sol ni la Lluna ni el reflex de cap ciutat important.

Sólheimajökull, Skógafoss, Eyjafjallajökull, Háifoss

Una de les glaceres d'Islàndia, anomenada Sólheimajökull. El gel es barreja amb sorra volcànica.
Cascada Skogáfoss.
Antigues construccions, al costat de parets de roca.
El volcà nevat Eyjafjallajökull. El 2010 va tenir una erupció que va paralitzar el trànsit aeri europeu a causa de les cendres que va escampar el vent.

Cascada Seljalandsfoss. Es pot passar pel darrere i gaudir d'una fina pluja.
La cabana a Ásólfsstaðir, un tranquil i solitari lloc. En primer plànol, el nostre Dacia Duster.
A la llunyania, la regió de Landmannalaugar.
El volcà Eyjafjallajökull per l'altre costat.


Cascada Háifoss, la segona més alta d'Islàndia. O potser caldria parlar de dues cascades.

viernes, 9 de septiembre de 2016

Vík í Mýrdal


Cascada Hamrafoss, davant la cabana on hem dormit aquesta nit. Un lloc molt tranquil. Menys quan aparquen autocars de turistes.
 El poble de Vík í Mýrdal, a la costa sud d'Islàndia.


Columnes basàltiques en una de les platges de Vík í Mýrdal anomenada Dyrhólaey. Aquí es va filmar alguna escena de la pel·lícula Noé, protagonitzada per Russel Crowe. No m'estranya que escollissin Islàndia per filmar escenes de pluja...
 La roca foradada, vista des de la platja de Dyrhólaey.

Ocell habitant dels acantilats.

La roca foradada, de més a prop.