La Pelosa, l'Alguer, Sàssari

De camí a Sàssari hi ha una església del S. XII anomenada Santa Trinitat de Saccargia. És una església bicolor, a ratlles horitzontals, alternant pedra calcària i basàltica.

A la part Nord-Oest de Sardenya hi ha una de les platges més boniques de la illa, o això diuen, amb aigua de color turquesa, i també més concorreguda, la Pelosa, en el municipi de Stintino.

L'Alguer és una vila fortificada molt marinera, amb un centre històric molt important. Diuen que és la vila catalana de Sardenya, encara que francament, a part de la bandera catalana, que sí que és present a l'Ajuntament i en algun rètol antic, no hem sentit ningú que parlés català, ni tan sols per dir hola, a no ser que fos turista com nosaltres.

Sàssari és una vila també força gran, però no varem poder-la visitar gaire perquè ja es feia tard. Això sí, varem poder sopar en un restaurant situat en un terrat, un lloc molt curiós.

Al menys, queda a prop del port de Porto Torres, on surt el vaixell que ens va portar a Barcelona.

Cala Gonone

Cala Gonone és un poblet costaner de la costa Est de Sardenya, al que s'accedeix per una carretera amb molts revolts. Des del seu port es poden fer excursions a unes platges de sorra blanca anomenades Cala Luna, Cala Sisine, Cala Mariolu fins la més allunyada, anomenada Cala Goloritzè, i a una cova marina anomenada La Grotta del Bue Marino.

Les excursions tenen un difícil accés per terra, així que es pot fer l'excursió en vaixell, però el més aconsellable és llogar una llanxa per poder visitar-ho tot. Hi ha companyies que lloguen llanxes de 40 CV que es poden conduir sense títol i que van força ràpides, per sort, ja que les distàncies són llargues.

Al tornar, hem pogut visitar el poblet de San Teodoro i anar fins a un cap anomenat Capo Coda Cavallo, des d'on es veuen unes llargues platges i les illes Tavolara i Molara, que són al davant.

Oristano

L'excursió més llarga l'hem fet travessant l'illa per anar a la província d'Oristano.

El viatge ha començat a un poblet anomenat Santa Caterina de Pitinuri, on hi ha un arc de roca per on passa un túnel de mar. Ara bé, costa de veure, perquè ens hem arribat a un mirador on hi ha una torre rodona, però no l'hem pogut veure bé.

Després hem anat a la platja de Is Arénas, la més llarga de la illa, de 6 km i on gairebé no es veu l'altra punta. No hem trobat gaires accessos, i deu ser per això que no es veu gaire gent.

A continuació, hem anat a un poblet anomenat San Giovanni de Sínis, que no està ni asfaltat, però que té unes petites platges entre esculls de roques que són molt acollidores, especialment a la tarda, que és quan toca el Sol de ple.

De camí, es passa pel costat de l'estany de Cabras, força gran, i es travessa una zona bàsicament agrícola i ramadera.

Arxipèlag de la Maddalena

La Maddalena són set illes al nord-est de Sardenya, declarades Parc Nacional, de les que només dues estan habitades. Des del poble de Palau es pot anar a les dues habitades, Maddalena i Caprera, amb ferry. Per anar a les altres, hi ha companyies que fan excursions.

Hem agafat una excursió amb una companyia anomenada Lady Luna, que ens ha ofert un tour per les illes de Santa Maria, Budelli, Spargi i Maddalena, amb parades per poder anar a platges fantàstiques, que no tenen res tenen a envejar a cap platja del món.

Una de les platges estava absolutament buida quan hem arribat. A la illa de Budelli i ha una platja que té l'accés prohibit, anomenada Spiaggia Rosa, que deu el nom a uns organismes rosats que en el passat eren abundosos i que malhauradament la gents se'ls emportava, i gràcies a la prohibició d'accés s'estan recuperant.

Al final, hem fet una paradeta al poble de Maddalena, amb un casc antic molt típic de carrers estrets i concorreguts, amb una església no menys típica.

Costa Smeralda

El 7 de juliol hem anat per la Costa Smeralda. Primer hem anat a una platja anomenada de Sàssari, amb un accés per pista sense asfaltar però que estava en bon estat. La platja és d'una mida mitjana, amb un xiringuito, amb aigües de color turquesa, molt netes.

Hem anat a dinar a un poblet turístic anomenat Golfo Aranci. Sembla molt nou i no hi ha gaire gent, molt bonic de visitar.

Després hem seguit la Costa Smeralda, per Capriccioli, un poblet molt estrany, doncs per anar a qualsevol lloc has de passar per un pàrking. Hi deu haver nombroses platges privades, fins i tot la pública té una part reservada a clients d'un hotel. Però al menys l'aigua és neta i la sorra blanca.

Al Nord, hem arribat a Porto Cervo i ens hem banyat a la platja de Cala Granu, una cala molt pintoresca envoltada de canyes.

San Teodoro

El dissabte 6 de juliol de 2013 només hem tingut temps d'arribar a Sardenya per Porto Torres i arribar a l'apartament, a un poblet anomenat Monte Pedrosu, del municipi de San Teodoro. Hem pogut anar a dues platges que estaven molt bé, una mica de vent, amb bones vistes a unes illes anomenades Molara i Tavolara. Una d'elles té un aspecte imponent, doncs és una roca de gran alçada i volum, és com una muntanya al mar, al costat de la costa.