Papeete / Moorea

amb els nostres collarets

Aquest mati l hem dedicat a fer compres per Papeete; Ara estem esperant el vaixell que ens ha de portar a Moorea; La temperatura es molt agradable i el temps molt bo, esperem aviat banyar nos en les platges de Moorea; Maleit teclat, estan totes les tecles cqnviqdes de lloc;;;

ja som a Papeete

Palacio de la Moneda

Hem visitat Santiago, Estavem al centre molt a prop del Palacio de la Moneda i de la Catedral, Al migdia hem agafat l avio a Papeete, amb escala a l Illa de Pasaqua, i a la nit hem arribat a Papeete, capital de Tahiti;

Santiago

Monument a O'Higgins a la Plaza de Armas de Chillán

les muntanyes nevades es poden veure des dels accessos de Santiago

Hem arribat a la capital del país, una ciutat com la que estem acostumats: trànsit dens, molta gent, contaminació, presses... Tot i això, el Palacio de la Moneda i els envoltants són molt senyorials. Hem deixat el nostre vehicle i aquest matí visitarem Santiago. Al migdia anirem a l'aeroport, camí de Papeete. No sabrem si podrem actualitzar el bloc des de les illes, així que paciència, algun dia ho farem.

Chillán

Típics arbres de flor groga al costat del riu Valdívia.

barques a la petita vila de Niebla, al riu Valdívia

Pel matí hem visitat la vila de Valdívia i els seus voltants. La vila de Valdívia era una colònia alemanya, i això es nota en la construcció de les cases i en la seva economia. A Valdívia hi ha una famosa cerveseria on fabriquen les seves cerveses i les comercialitzen per tot el país. La marca de la cervesa és Kunstmann. Els voltants són plens de boscos i de rius. De fet, és la regió anomenada dels rius. A la mateixa vila hi ha dos rius: el Valdívia i el Calle Calle.

De camí de Valdívia a Chillán, hem vist aquesta escena tan curiosa, en ple segle XXI. La tradició i la modernitat.
Saltos del Laja

salts petits del Laja
Saltos del Laja

A la tarda hem passat pels Saltos del Laja, que ens venien de camí, i hem fet fotos a la cataracta amb sol. Semblava una altra cosa. Al vespre, hem arribat a Chillán, una ciutat amb molt de moviment.

Les instal·lacions elèctriques del país semblen molt complicades, podeu observar en la fotografia que, a més de centenars de cables, hi ha transformadors penjats dels postes i a la intempèrie. Tot i això, toco fusta, però no hem patit cap tall de llum. Sembla que el sistema els funciona.

Valdivia

el riu Valdivia, al costat de la vila del mateix nom

Avui hem sortit de l'illa gran de Chiloé en direcció al nord, de retorn del nostre viatge. Tot i aixo, hem pogut visitar la vila d'Osorno i hem arribat a Valdivia, una ciutat rodejada de rius, amb una placa major anomenada de la República plena d'arbres amb molts molts ocells.

plaza de la República, Valdivia

Els xilens tenen un accent molt tancat, parlen molt de pressa i costa d'entendre el que diuen. Tot i aixo, quan a copia de fer-los repetir, aconseguim saber el que diuen, cal interpretar el que t'han dit, perque tenen vocabulari propi. Aquí van alguns exemples de paraules i frases, de les que algunes desconec el significat: frutilla, duraznos, locos, choclos, manjar, alerce, araucaria, berma, represa, estar en colación, zona de bomba (o de bombas).

Parc Nacional de Chiloé

llac Huillinco

Avui hem anat al Parc Nacional de Chiloé, espai natural protegit per conservar les nombroses espècies d'aus, mamífers i plantes autòctones, al voltant dels llacs Huillinco i Cucao, fins a Cucao, un dels pocs que hi ha a la vora oest de l'illa. Hem fet una petita excursió pels camins del parc, on hem pogut veure cavalls, ocells curiosos, i en aquest lloc, allunyats de la civilització, a milers de quilòmetres de casa, on Crist va perdre l'espardenya, hem trobat... un grup de catalans! És que som per tot arreu!

cavall al Parc Nacional de Chiloé

ocell al Parc Nacional de Chiloé
un altre ocell

Després hem anat a la vila de Chonchi, on hi ha l'església de fusta de San Carlos Borromeo i un magnífic port de pescadors, on hem dinat en un dels nombrosos restaurants que hi ha al voltant del mercat.

església de San Carlos Borromeo, Chonchi
port pesquer de Chonchi

Com a curiositats, aquí a les botigues es poden trobar ampolles de litre de cervesa Budweiser i Heineken, a la botiga d'electrodomèstics, al costat dels ordinadors portàtils de darrera generació venen estufes de llenya, magnífiques, de ferro forjat, i en la pastisseria hi havia un gran pastís rectangular de nata que posava en grans lletres roses: "mamita reposa en paz".

el port de Castro

cases sobre pilones o palafits a Castro

per l'arxipèlag

vaixells per la costa de Chiloé
passejant per l'illa Quinchao

Avui hem passejat per l'illa de Chiloé, hem passat en ferry a una petita illa del costat, anomenada illa Quinchao i hem anat fins el poble d'Achao, on és l'esglèsia més antiga de fusta de les Chiloé. Hi ha multitud de petites illes en la costa est de Chiloé, i aquesta és la més gran. La gent és molt tranquila i amable, i no fa tant de fred com pensàvem que faria, el clima és d'hivern però temperat.

ocells típics de l'illa de Chiloé, en un arbre també molt típic

Els restaurants serveixen una cuina exquisida, hi ha varietat de plats de peix fresc, carn i marisc. Però cal anar en compte: com et descuidis, la salsa i/o l'acompanyament te'l cobren a part. Tot i això, els plats són generosos i boníssims, tant si són de carn com de peix. L'única pega és que en els restaurants et "taladren" amb música ambiental que deu haver escollit el restaurant de la competència. Fins i tot en un, anaven repetint la mateixa cançó carrinclona una vegada i una altra... quina tortura!

interior de l'església de fusta de Castro
exterior de l'església de Castro, ells l'anomenen catedral

anem a l'illa de Chiloé

el volcà Osorno

Avui hem anat del continent a l'illa gran de Chiloé. No hem pogut menys que fotografiar el volcà Osorno, aquesta vegada sense boira, a la sortida del sol, que és la imatge del damunt. Hem baixat fins a un poble on hem agafat un ferry que ens ha portat al que ells anomenen la isla grande de Chiloé. Hem visitat Ancud, que és un poble important, on hem dinat, i hem continuat fins a Castro, la capital de l'illa, on serem tres nits.

port pesquer d'Ancud

Les carreteres d'aquest país es divideixen en tres: la xarxa primària, on està principalment la Panamericana 5, una autopista de dues direccions on es pot anar a 120, la xarxa de carreteres secundària, que uneix l'autopista amb les principals ciutats i pobles, i la xarxa terciària, que uneix els pobles més petits i apartats, amb molts trossos sense asfaltar. Com que plou molt, es formen bassals i clots, amb la qual cosa he d'anar a poc a poc, sortejant els forats. Però com que aquesta gent estan acostumats, ells van a tota castanya. Per cert, són molt respectuosos amb la velocitat màxima de l'autopista, a 120 i amb trossos a 100, però quan troben una carretera amb una limitació a 50 ó 60, ells segueixen anant depressa, i si tu vas a aquella velocitat reduïda, et passen encara que hi hagi línia contínua o doble línia contínua.

palafits de Castro

Petrohué

saltos del Petrohué

tots als saltos del Petrohué

Hem visitat unes cataractes anomenades Saltos del Petrohué i el llac de Todos los Santos o Esmeralda. Els salts d'aigua són espectaculars, ja que és epoca de pluja i el riu baixa molt ple. A la tarda s'ha aclarit el temps i hem pogut veure un parell de volcans amb el cim ple de neu, ara sense boira: el volcà Calbuco i el volca Osorno.

volcà Calbuco

Aquesta és una zona molt ferèstega i humida, plena de rius, llacs, boscos i prats amb vaques, cavalls i gallines.
Encara que plogui, i en algun moment ha plogut molt, els xilens no usen paraigües, es posen el ponxo o l'anorak, el barret, i a circular. Els pocs que hem vist que l'usaven segurament devien ser turistes. Com nosaltres, vaja.

Llac Llanquihue

volca Osorno al fons del llac Llanquihue

Avui hem visitat els voltants del llac Llanquihue, amb les poblacions de Llanquiue, Puerto Orcay y Frutillar, típicament alemanya, i hem visitat el museu colonial alemany. Hem vist una mica el majestuós volca Osorno al fons del llac, i un altre es diu Calbuco. Hem pogut observar també uns curiosos ocells típics dels Andes.

curiós ocell típic dels Andes

Parlant d'animals, aquí els gossos són lliures, van per on volen, la majoria no tenen collar. Viuen felicos i tranquils, no han d'estar a casa, encara no hem vist ningú que porti cap gos lligat d'una corretja. Malhauradament, el preu que paguen per ser lliures és que de tant en tant es veu algun atropellat a un costat de l'autopista. La llibertat i la seguretat són antagònics. No es pot tenir tot...

museu colonial alemany de Frutillar

hem arribat a Puerto Varas

el mercat de Temuco

Hem arribat a Puerto Varas després de visitar el llac Villarrica i les poblacions de Villarrica i Pucón, a la vora del llac. Llàstima de temps, que no ens ha impedit gaudir d'unes boniques vistes de la Patagonia xilena. Aquí teniu una foto del mercat municipal de Temuco, on a més de menjar, hi ha restaurants i botigues que venen artesania.

Curiositats d'aquí:

Plaça Major: Plaza de Armas.

Passeig Maritim: Avenida Vicente Pérez Rosales.

Parc Municipal: Parque Bernardo O'Higgins.

Som a Temuco

Salto del Laja

Avui hem fet bastant de camí cap el sud, per l'autopista Panamericana 5, i hem visitat unes cataractes anomenades Salto del Laja, molt famoses per aquestes contrades. Hem dinat en un magnífic restaurant, al costat de la llar de foc. I hem arribat a Temuco, on passarem la nit.

L'autopista Panamericana 5 és una autopista de dos carrils per direcció, que es pot anar a 120, i també circulen bicicletes, tractors, hi ha parades d'autobús, la gent camina pel marge, travessa pel mig, hi ha gossos solts, parades de fruita, hi ha venda ambulant als peatges, gent fent autoestop, hi ha entrades i sortides de cases, hi ha bestiar pasturant a l'herba del marge... en fi, com a casa.

Ja hem arribat a Xile

al restaurant el Club de Curicó, on hem dinat

Tot ha sortit bé: no hem tingut cua al checkin de Barcelona, cap problema amb els passaports, tampoc amb l'equipatge, hem fet transfer a Madrid, on hem estat poc més d'una hora, a 35 º, i després de 12.40 h de vol hem arribat a Santiago de Xile, on estàvem a 2º i hem trobat... TOTES LES MALETES!

Després hem anat a recollir la minivan que haviem llogat... i ens han donat una bèstia de 12 places, 4 fileres de 3 seients, on estem tan amples que quasi podem ballar. Hem dinat a un restaurant de Curicó que ens havia recomanat en Xavier, i ja som a Talca, a un hotel de 4 estrelles amb gimnàs, piscina, sauna i, com podeu comprovar, servei d'internet.

Seguirem informant.