fi

Carrefour de Palafrugell, el dia de la nostra tornada

I ja s'han acabat els viatges per aquest estiu. Grècia, Espanya, són dos grans països amb moltes coses per veure. Tornem a la tranquilitat del nostre apartament a Calella, a reposar del brugit després d'haver conviscut amb tanta gent aquesta experiència de viatjar.

Tudela

església d'Ojedo, poble al costat de Potes

Església de Santa Maria de Lebeña

plaza de los Fueros, Tudela

cigonyes a Tudela

De tornada del viatge, passem per llocs prop de Potes tan interessants com Santa Maria de Lebeña, església del segle X, i el desfiladero de la Hermida. Continuem autopista i manta fins a Tudela, una petita vila navarra on fa molt de calor, on tenen la seva residència un munt de cigonyes, que fan els nius en els sostres de les esglésies. Per tant, els homes no som els únics que tenen una segona residència. La pega és que no puc esbrinar si el niu que tenen aquí és la seva primera o la seva segona residència. En fi, algun naturalista algun dia m'ho aclarirà.

Fuente Dé, Mogrovejo, San Toribio

vista dels Picos de Europa des de baix del funicular de Fuente Dé

Fuente Dé és un lloc que, des de baix, es veu com s'eleven majestuosament les muntanyes dels Picos de Europa, i des de dalt, és un mirador on es pot contemplar la vall, per una banda, i per una altra els pics més alt de la cadena.

vista dels Picos de Europa des de dalt del funicular de Fuente Dé

torre de Mogrovejo

Mogrovejo és un poble amb un dels noms més llejos que conec, però força curiós, degut a les seves edificacions de l'Edat Mitjana, entre les que destaca una torre del segle XV.

claustre del Monestir de Santo Toribio de Liébana

Santo Toribio de Liébana és un bonic monestir gòtic, on hi ha una imatge funerària de Santo Toribio, tot envoltat d'una atmòsfera monacal i tranquila, molt a prop de Potes.

ruta del Cares, Potes

>

ruta del Cares

El riu Cares travessa els Picos de Europa, i al seu pas ha esculpit una gorja amb algun tram molt estret i alt, que a prop d'un poble de León que es diu Caín esdevé espectacular. Hi ha un pas còmode, moltes vegades esculpit a la roca, que fa que fer una curta excursió sigui una delícia. A la fotografia de dalt podreu comprovar per on passa el camí, en un lloc on ha estat necessari realitzar un túnel. Durant l'excursió hem pogut observar una rara espècie d'ànec de les muntanyes, amb el cap blanc i el cos negre, molt curiós.

ànec dels Picos de Europa

Després d'una dura travessa per carreteres de muntanya, algunes d'un sol carril on trobar-te un vehicle de cara ha estat una autèntica odissea, hem arribat al poble de Potes, molt típic, a la vora del riu Deva, amb edificacions medievals prou interessants, com aquesta torre anomenada del Infantado.

Torre del Infantado, Potes

Potes

Covadonga, els llacs, Ribadesella

monestir de Covadonga, des de la Santa Cova

monestir de Covadonga, façana principal

Covadonga és el monestir on està la Mare de Deu més venerada dels asturians, que curiosament també té la santa cova, amb una imatge de la Verge. Lloc de culte i peregrinació, bastant concorregut. Llàstima que no cantin el virolai ni res que se li sembli.

Llac Ercina

Els llacs Enol i Ercina són els més famosos de la zona, especialment perquè les vueltas a España acostumen a tenir una etapa que finalitza aquí. Són molt bonic i naturals, rodejats de les aspres muntanyes dels Picos de Europa, on hi ha uns habitants molt tranquils amb banyes que pasturen la gespa i alguns tenen esquellots... què seran?

Ribadesella és el poble per on desemboca el riu Sella, molt bonic i tranquil, amb platja i un gran port pesquer i esportiu. Alguns naveguen per ell amb unes canoes d'una sola plaça.

Ribadesella

Comillas, San Vicente de la Barquera, Cangas de Onís

capricho de Gaudí, a Comillas

Comillas és un poble on hi ha arquitectura molt curiosa, com un edifici dissenyat per Antoni Gaudí i un altre de molt gran que és la Universidad Pontificia. També un edifici gòtic molt curiós i cases típiques. També hi ha una gran platja i una ria, on en la baixa mar les barques estan sobre la sorra.

San Vicente de la Barquera

San Vicente de la Barquera: un retorn al passat. En el poble hi ha el carrer del Generalísimo y la Plaza José Antonio, hem dinat en un restaurant on tenien com a decoració l'escut franquista i diversos recors de la Guàrdia Civil, i per a colmo, com a reclam turístic tenen una estàtua d'un inquisidor. Records de joventut... però gens agradables.

pont romà de Cangas de Onís
gaiter

església de la Santa Cruz

Cangas de Onís: poble agobiant. No sabem d'on ha sortit tanta gent, estan desbordats els guàrdies, els aparcaments, el trànsit... horrorós. A part d'això, hi ha un bonic pont romà, un típic gaiter asturià amb el vestit típic i una església del segle VIII, edificada sobre un dolmen de l'any 4.000 AC, que va ser destruïda durant la Guerra Civil i reconstruida poc després.

Castro-Urdiales, Laredo, Santander, Santillana del Mar

Laredo

Els pobles de Castro-Urdiales i Laredo eren petits pobles de pescadors que han esdevingut importants centres turístics i residencials de platja, amb alts edificis i botigues i restaurants per tot arreu, res a veure amb els pobles de pescadors que coneixíem antigament.

Palacio de la Magdalena, Santander

Santander és una bonica ciutat plena d'edificis interessants com el Palau de la Magdalena, on anaven a estiuejar els antics monarques, abans de dedicar-se a anar a Mallorca. Potser és per això que els preus en aquesta vila són prou elevats com per ser considerada ciutat turística, tot i no ser excessivament gran i no fer massa calor a l'estiu.

colegiata de Santillana del Mar

Pel que fa a Santillana del Mar, és un típic poble medieval molt concorregut, ja podeu veure quants visitants havia a última hora de la tarda, tot i haver tancat la colegiata. Ja no passen vaques pel poble ni hi ha fems pel terra, s'ha perdut el tipisme a favor de la modernitat. Suposo que passa igual que a Pals o Peratallada.

Vitoria, Bilbao

façana principal de la Catedral de Vitoria

Vitoria és una ciutat fresqueta i tranquila, envoltada de prats i boscos verds. El centre històric és molt concorregut, amb un parell de catedrals molt caracteristiques i una plaça porxada al mig. El Parlament per fora és sobri (adjectiu emprat com a sinònim de soso, poc interessant, poc treballat) i el carrer principal està totalment aixecat per obres, com si vulguessin posar una via de tramvia. Ah, hem trobat un germà bessó d'en Ramonet, anomenat Gasteitxu (em sembla que era així).

palauet en l'Eixample de Bilbao

Bilbao també és una ciutat fresqueta. El Guggenheim a la iaia no l'ha acabat de convèncer (per emprar una expressió suau), així que ens hem passejat per l'Eixample de Bilbao, amb un magnífic Corte Inglés, i hem anat a sopar al casc antic, amb carrerons estrets molt típics, sobre tot per les tasques i els montaditos. També hi ha una plaça porxada, per cert, plena de tabernes, i una gelateria amb una gran tradició de cinc generacions, anomenada Ivañez (sí, amb v baixa) que tenen uns gelats exquisits, però l'orxata no gaire.

camp de San Mamés, l'altra catedral de Bilbao

Saragossa

basílica del Pilar
Alfajería

Encetem aquest bloc amb un nou viatge, aquesta vegada cap a Astúries i Cantàbria. La primera etapa ha estat Saragossa, una ciutat fresqueta i animada, on a més de la Pilarica hi ha un interessant monument que és l'Alfajeria, un edifici àrab de quan la dominació musulmana, amb un pati molt semblant al de l'Alhambra. I què us he de dir de la Pilarica que no sapigueu... ah, sí, està prohibit fer fotos o filmar a dintre del temple, diuen que per respecte, però hi ha un fotògraf oficial que fa fotos amb flash dels que van a besar la verge, i després apunta alguna cosa en un paper. Sense comentaris.