Valparaiso i Vinya del Mar

Hem arribat a Santiago, avui hem afagar una excursi'o a les famoses viles de Valparaiso i Vi;a del Mar, aquesta darrera molt famosa pel seu festival de canc'o. Llastima de dia, ja que no ha parat de ploure, pero aixo no ens ha impedit veure aquestes dues ciutats costaneres i gaudir d'un magnific apat en aquesta terra de vins, i fins i tot disfressar/nos una mica, com podeu comprovar.

Sera l'ultima actualitzacio del bloc que us oferim des de terres llunyanes, dema al mati ja agafem l-avio i tornem cap a casa.

Per Tahiti

Avui es un dia fantastic. He pogut publicar les fotos que tant desitjavem ensenyar vos des de feia dies. Des d un cafe, no pas des de l hotel, per cert. Vaja ******* els ordinadors dels hotels.....
Hem estat visitant l illa per dalt i per baix, ja nomes ens falta per sobre, pero no hi ha carreteres... je je.
Per cert, el perill d aquestes illes es que tenen perles negres del Pacific (cadascu que ho interpreti com vulgui).
I lamentablement, ja sols ens queden dos dies d anar per aquestes terres. Espero pero poder deixar algun altre missatge mes en davant. A reveure.

Avui som a Santiago, us vaig actualitzant el bloc amb unes fotos d-una excursio 4x4 que vam fer a l-interior de l-illa, i una entrada d-una grota.

Tahiti

Ja hem arribat a Tahiti, la illa mes gran de l’arxipelag. HEM FET LA COSTA NORD, AMB PLATGES DE SORRA NEGRA VOLCANICA I ON ELS AMANTS DEL SURF TENEN EL SEU PARADIS. ENS HEM ADONAT QUE A LES CASES, FINS I TOT LES MES HUMILS, EN COMPTES DE TENIR UN JARDI TENEN UN AUTENTIC JARDI BOTANIC, LES TENEN MOLT CUIDADES I NETES, APROFITANT QUE LA NATURA ELS ES FAVORABLE.

Bora Bora

Ja hem arribat a la paradisiaca illa de Bora Bora. L'hotel on estem, el Meridien, es una passada, tenim les habitacions sobre pilones a sobre de la llacuna, des d'on ens podem banyar directament des de la terrassa, amb terra de vidre perque puguem veure'ns i tambe els peixos per la nit, que venen atrets per la llum. En fi, simplement, us dire que es el millor hotel on he estat mai, i amb diferencia. I per cert, aqui les connexions son penoses, per la qual cosa no us podem oferir imatges. No podem enviar una sola foto. Enyoro les telecomunicacions de Xile, s'ha de reconeixer.

Vam tenir la sort que l’hotel Le Meridien celebrava el seu 10e aniversari, amb la qual cosa ens van omplir el dia d’activitats. A mes de gaudir de la platja, de la piscina, d’un llac que era un autentic aquari en gegant, amb especies marines de les mes curioses, incloses tortugues, d’anar en kayak i kayak a vela, doncs van fer explicacions de com fer collarets de flors i corones per al cap, artesania en fusta i sobre closca d’ostra, un aperitiu, amb assistencia de les autoritats locals i de 7 de les darreres Miss Bora Bora, per ultim van fer un magnific espectacle de musica i dansa tradicionals tahitianes.

En canvi, a la illa central de Bora Bora hi ha poblets de gent senzilla que deu treballar basicament a l’hosteleria, ja que als illots que l’envolten hi ha multitud d’hotels.

Raiatea

Continuem sense poder oferir vos imatges de l'illa de Raiatea, una illa que te centenars d'illetes petites al voltant, amb racons preciosos, una vegetacio que podriem dir de selva tropical i que quan puguem, us n'oferirem imatges. En aquesta illa hi ha temples milenaris on oferien sacrificis humans. Quin mal gust, els ancestres, amb lo bonic que es tot aixo, i el bon temps que fa. Vaja, que es com el paradis pero sense pomes... Per cert, recordarem amb carinyo el Fiat Uno que vam llogar per poder donar la volta a l illa... 6 persones. No tenien res mes gros, ves que hi farem.

Tahaa

Lamentem comunicar a la nostra audiencia que, com millor es l hotel, pitjor son els ordinadors. Deu ser un murphy, pero des d aqui, a part de no poder posar accents, tampoc no puc enviar vos imatges, la qual cosa es una pena. Esperem poder ho solucionar els propers dies, per que pugueu mirar les fotos que us mereixeu. Be, aixi us explicare que hem anat a l-illa de Tahaa, una illa amb molt poc turisme, molt autentica, que es diu l illa vainilla perque la primera activitat economica es la vainilla, la segona el coco, la tercera la pesca i la quarta... les perles. Per cert, hem visitat una granja perlera i ens hem firat una mica. Es una illa molt tranquila, calmada, amb muntanyetes i gent molt agradable. Ideal per a estressats. No hi ha grans platges, pero les vistes tan precioses que a hores d ara no us podem ensenyar per culpa d-aquest cutre salsitxero ordinador, que a mes es el que m ha costat mes car, m'ho impedeix. En fi, coses de la vida, que hi farem.
Per cert, recordarem amb carinyo el Ford Fiesta que vam llogar per anar ... 6 persones. Per pujar l'unica pujada de l'illa vaig haver de posar primera, i l'embragatge quasi el cremo.

Moorea i Raiatea

Despres d uns fantastics dies a l illa de Moorea, avui anirem a Raiatea. Aqui podeu veure unes imatges del Dolphin Center, un lloc on pots jugar amb els dofins durant una bona estona, tocar los, acariciar los i fins i tot petonejar los.
Aquest mati tenim previst anar a la platja del nostre hotel, i al migdia anar a l-illa de Raiatea, molt a prop d-una altra illa que es diu Tahaa. Ja us direm el que. Agraiments a tots els que feu comentaris, veig que la nostra tasca es util, moltes gracies.

per Moorea

Estem tan ocupats en aquesta illa paradisiaca que no tenim temps d-actualitzar el bloc. I portem una activitat frenetica de platja, descans, centres polinesics de dansa, botigues, excursions i descoberta de dofins. Hem jugat amb dofins, per cert. L-aigua en aquests indrets es molt clara i transparent, plena de peixos tropicals, i les platges de sorra fina i cap problema pel sol, sempre et pots posar a l-ombra d-un cocoter. I de postres, coco. Sols cal agafar-los, obrir-los i menjar-los. Que bons.... I les postes de sols maquissimes, com les que us ensenyem a la foto. I la temperatura ideal, ni molt de calor ni gens de fred. I aquesta illa 'es molt distreta, amb una carretera de 60 Km de la circunda, on es pot anar a un m[axim de 60. I els galls travessen la carretera! La ll[astima 'es que tamb'e ens desperten a les cinc del mat'i. Maleits galls....

Papeete / Moorea

amb els nostres collarets

Aquest mati l hem dedicat a fer compres per Papeete; Ara estem esperant el vaixell que ens ha de portar a Moorea; La temperatura es molt agradable i el temps molt bo, esperem aviat banyar nos en les platges de Moorea; Maleit teclat, estan totes les tecles cqnviqdes de lloc;;;

ja som a Papeete

Palacio de la Moneda

Hem visitat Santiago, Estavem al centre molt a prop del Palacio de la Moneda i de la Catedral, Al migdia hem agafat l avio a Papeete, amb escala a l Illa de Pasaqua, i a la nit hem arribat a Papeete, capital de Tahiti;

Santiago

Monument a O'Higgins a la Plaza de Armas de Chillán

les muntanyes nevades es poden veure des dels accessos de Santiago

Hem arribat a la capital del país, una ciutat com la que estem acostumats: trànsit dens, molta gent, contaminació, presses... Tot i això, el Palacio de la Moneda i els envoltants són molt senyorials. Hem deixat el nostre vehicle i aquest matí visitarem Santiago. Al migdia anirem a l'aeroport, camí de Papeete. No sabrem si podrem actualitzar el bloc des de les illes, així que paciència, algun dia ho farem.

Chillán

Típics arbres de flor groga al costat del riu Valdívia.

barques a la petita vila de Niebla, al riu Valdívia

Pel matí hem visitat la vila de Valdívia i els seus voltants. La vila de Valdívia era una colònia alemanya, i això es nota en la construcció de les cases i en la seva economia. A Valdívia hi ha una famosa cerveseria on fabriquen les seves cerveses i les comercialitzen per tot el país. La marca de la cervesa és Kunstmann. Els voltants són plens de boscos i de rius. De fet, és la regió anomenada dels rius. A la mateixa vila hi ha dos rius: el Valdívia i el Calle Calle.

De camí de Valdívia a Chillán, hem vist aquesta escena tan curiosa, en ple segle XXI. La tradició i la modernitat.
Saltos del Laja

salts petits del Laja
Saltos del Laja

A la tarda hem passat pels Saltos del Laja, que ens venien de camí, i hem fet fotos a la cataracta amb sol. Semblava una altra cosa. Al vespre, hem arribat a Chillán, una ciutat amb molt de moviment.

Les instal·lacions elèctriques del país semblen molt complicades, podeu observar en la fotografia que, a més de centenars de cables, hi ha transformadors penjats dels postes i a la intempèrie. Tot i això, toco fusta, però no hem patit cap tall de llum. Sembla que el sistema els funciona.

Valdivia

el riu Valdivia, al costat de la vila del mateix nom

Avui hem sortit de l'illa gran de Chiloé en direcció al nord, de retorn del nostre viatge. Tot i aixo, hem pogut visitar la vila d'Osorno i hem arribat a Valdivia, una ciutat rodejada de rius, amb una placa major anomenada de la República plena d'arbres amb molts molts ocells.

plaza de la República, Valdivia

Els xilens tenen un accent molt tancat, parlen molt de pressa i costa d'entendre el que diuen. Tot i aixo, quan a copia de fer-los repetir, aconseguim saber el que diuen, cal interpretar el que t'han dit, perque tenen vocabulari propi. Aquí van alguns exemples de paraules i frases, de les que algunes desconec el significat: frutilla, duraznos, locos, choclos, manjar, alerce, araucaria, berma, represa, estar en colación, zona de bomba (o de bombas).

Parc Nacional de Chiloé

llac Huillinco

Avui hem anat al Parc Nacional de Chiloé, espai natural protegit per conservar les nombroses espècies d'aus, mamífers i plantes autòctones, al voltant dels llacs Huillinco i Cucao, fins a Cucao, un dels pocs que hi ha a la vora oest de l'illa. Hem fet una petita excursió pels camins del parc, on hem pogut veure cavalls, ocells curiosos, i en aquest lloc, allunyats de la civilització, a milers de quilòmetres de casa, on Crist va perdre l'espardenya, hem trobat... un grup de catalans! És que som per tot arreu!

cavall al Parc Nacional de Chiloé

ocell al Parc Nacional de Chiloé
un altre ocell

Després hem anat a la vila de Chonchi, on hi ha l'església de fusta de San Carlos Borromeo i un magnífic port de pescadors, on hem dinat en un dels nombrosos restaurants que hi ha al voltant del mercat.

església de San Carlos Borromeo, Chonchi
port pesquer de Chonchi

Com a curiositats, aquí a les botigues es poden trobar ampolles de litre de cervesa Budweiser i Heineken, a la botiga d'electrodomèstics, al costat dels ordinadors portàtils de darrera generació venen estufes de llenya, magnífiques, de ferro forjat, i en la pastisseria hi havia un gran pastís rectangular de nata que posava en grans lletres roses: "mamita reposa en paz".

el port de Castro

cases sobre pilones o palafits a Castro

per l'arxipèlag

vaixells per la costa de Chiloé
passejant per l'illa Quinchao

Avui hem passejat per l'illa de Chiloé, hem passat en ferry a una petita illa del costat, anomenada illa Quinchao i hem anat fins el poble d'Achao, on és l'esglèsia més antiga de fusta de les Chiloé. Hi ha multitud de petites illes en la costa est de Chiloé, i aquesta és la més gran. La gent és molt tranquila i amable, i no fa tant de fred com pensàvem que faria, el clima és d'hivern però temperat.

ocells típics de l'illa de Chiloé, en un arbre també molt típic

Els restaurants serveixen una cuina exquisida, hi ha varietat de plats de peix fresc, carn i marisc. Però cal anar en compte: com et descuidis, la salsa i/o l'acompanyament te'l cobren a part. Tot i això, els plats són generosos i boníssims, tant si són de carn com de peix. L'única pega és que en els restaurants et "taladren" amb música ambiental que deu haver escollit el restaurant de la competència. Fins i tot en un, anaven repetint la mateixa cançó carrinclona una vegada i una altra... quina tortura!

interior de l'església de fusta de Castro
exterior de l'església de Castro, ells l'anomenen catedral

anem a l'illa de Chiloé

el volcà Osorno

Avui hem anat del continent a l'illa gran de Chiloé. No hem pogut menys que fotografiar el volcà Osorno, aquesta vegada sense boira, a la sortida del sol, que és la imatge del damunt. Hem baixat fins a un poble on hem agafat un ferry que ens ha portat al que ells anomenen la isla grande de Chiloé. Hem visitat Ancud, que és un poble important, on hem dinat, i hem continuat fins a Castro, la capital de l'illa, on serem tres nits.

port pesquer d'Ancud

Les carreteres d'aquest país es divideixen en tres: la xarxa primària, on està principalment la Panamericana 5, una autopista de dues direccions on es pot anar a 120, la xarxa de carreteres secundària, que uneix l'autopista amb les principals ciutats i pobles, i la xarxa terciària, que uneix els pobles més petits i apartats, amb molts trossos sense asfaltar. Com que plou molt, es formen bassals i clots, amb la qual cosa he d'anar a poc a poc, sortejant els forats. Però com que aquesta gent estan acostumats, ells van a tota castanya. Per cert, són molt respectuosos amb la velocitat màxima de l'autopista, a 120 i amb trossos a 100, però quan troben una carretera amb una limitació a 50 ó 60, ells segueixen anant depressa, i si tu vas a aquella velocitat reduïda, et passen encara que hi hagi línia contínua o doble línia contínua.

palafits de Castro

Petrohué

saltos del Petrohué

tots als saltos del Petrohué

Hem visitat unes cataractes anomenades Saltos del Petrohué i el llac de Todos los Santos o Esmeralda. Els salts d'aigua són espectaculars, ja que és epoca de pluja i el riu baixa molt ple. A la tarda s'ha aclarit el temps i hem pogut veure un parell de volcans amb el cim ple de neu, ara sense boira: el volcà Calbuco i el volca Osorno.

volcà Calbuco

Aquesta és una zona molt ferèstega i humida, plena de rius, llacs, boscos i prats amb vaques, cavalls i gallines.
Encara que plogui, i en algun moment ha plogut molt, els xilens no usen paraigües, es posen el ponxo o l'anorak, el barret, i a circular. Els pocs que hem vist que l'usaven segurament devien ser turistes. Com nosaltres, vaja.