Sant Aniol d'Aguja

Hem fet una bonica excursió a un indret de la Garrotxa anomenat Sant Aniol d'Aguja, pujant pel costat del riu Llémena, fins arribar a una cataracta anomenada Salt del Trull. El riu ofereix nombrosos llocs per poder nedar i gaudir d'uns tobogans naturals. Hem anat una bona colla, i el dia ha estat fantàstic no sols per la temperatura i el paisatge, sinó també per la companyia. Els infants, sobre tot, han gaudit d'allò més amb el bany en les fredes aigües del riu. Ens ho hem passat tan bé que ja estem pensant en una nova excursió abans que s'acabi l'agost.

tobogans naturals al llarg del riu Llémena

indret on l'aigua cobria, per poder nedar còmodament

església de Sant Aniol d'Aguja, del segle XI

L'església de Sant Aniol d'Aguja (o Sant Aniol d'Uja) és un temple catòlic del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal de Montagut i Oix, a l'àrea de l'antic municipi d'Oix, al sector de la comarca de la Garrotxa conegut com Alta Garrotxa. L'edifici és a la vora de la riera de Sant Aniol, que passa a prop del seu absis, i al fons de la vall d'Aguja (o de Sant Aniol). A l'alta Edat Mitjana havia estat seu d'un monestir benedictí del mateix nom i més tard d'una parròquia i d'un santuari.

Salt del Trull

Corol·lari de Noruega

Noruega és un país molt bonic ple d'atractiu turístic. Hi ha la idea generalitzada que és un pais llunyà, car, fred i inaccessible, i que les dones són espectaculars. Anem a pams.

Llunyà sí que ho és, si anem per terra. Hauríem de travessar França, Alemanya i Dinamarca per poder agafar un ferry que ens porti al sud de Noruega. Però amb avió és relativament a prop, un parell d'horetes i ja està. No cregueu que us pugui sortir més car anar amb avió, si compteu gasolina, peatges, allotjament i ferry, crec que us surt més a compte anar amb avió.

Car sí que ho és, en comparació al nostre país, hem de calcular que les coses valen 1,5 vegades més que aquí. La raó, tenint en compte pel que es veu que les principals fonts d'ingressos deuen venir per l'agricultura, ramaderia i la pesca, i molt poc del turisme, crec que és degut a que tenen petroli, i per això, fins que no esclati la megabombolla petrolífera, seguirà sent un país car.

Noruega és un país fresquet a l'estiu, la temperatura no pujava gaire. Calor, com aquí entenem, no n'hem passat. Fins i tot hi havia indrets on feia bastant de fresqueta, especialment pel Cap Nord. No és d'estranyar que tinguin glaceres i neu perpètua.

Inaccessible segurament ho devia ser, antigament deuria haver valls incomunicades. Avui en dia les carreteres tenen moltes corbes, i abondent els túnels, ponts i en molts llocs cal agafar ferrys per seguir la ruta.

Pel que fa a les dones, això ho haureu de comprovar vosaltres mateixos. Noruega us espera!